Esquivamosques

En Berruga

L'Esquivamosques és l'únic capgròs creat com la reinterpretació d'un capgròs anterior. Probablement és el primer dels capgrossos gironins que va tenir nom: Esquivamosques. Com el seu antecessor, porta barba i té el rostre poblat de berrugues. Segurament aquest tret fa que reuneixi en un sol personatge les característiques i la popularitat del que abans havien sigut dos capgrossos diferents: l'Esquivamosques i en Berruga.

La novetat més destacable, i que el fa un dels capgrossos més singulars, és la mosca que descansa damunt del seu nas. Originàriament, n'havia dut dues més, una a la punta del barret i una altra cosida al damunt del cinturó. El fet que les mosques del seu nom es facin presents, imprimeix al capgròs el caràcter d'enfadat, o més ben dit, de mosquejat, jugant inequívocament amb l'expressió catalana de "fer pujar la mosca al nas". Alhora, permet vincular el personatge amb la popular llegenda gironina de Sant Narcís i les mosques. Segons aquesta llegenda, quan els invasors francesos assetjaven la ciutat, cosa que ha ocorregut en múltiples ocasions, del cos incorrupte de Sant Narcís en sortí un eixam de mosques, en ocasions gegants, d'altres de diferents colors, i fins i tot amb banyes, que foragità els francesos, causant entre les files enemigues nombroses baixes tant d'homes com de cavalls.

Perquè no hi hagi dubte del seu origen, va guarnit amb una casaca verda d'estil francès, peça de vestir molt usada a la França de la primera meitat del segle XVIII. Calça sabates desaparellades, fet que, sumat a l'estrabisme resultant de mirar-se la mosca del nas, li dóna l'aparença d'un personatge ximple i sapastre.

Com els seus antecessors, compleix amb la tasca d'anar obrint pas a la resta de la comitiva. Per fer-ho, en el moment de la seva estrena, s'ajudava d'un budell inflat lligat en una canya, estri que rebia el nom de "bufa". Amb el pas dels anys, aquest element, que també havien utilitzat els capgrossos anteriors, desapareix. Més recentment, ha anat armat amb un flit i també amb un matamosques.

Com hem vist, tots els capgrossos d'aquesta nova comparsa comparteixen nom amb algun indret de la ciutat. En el cas de l'Esquivamosques no és ben bé així, ja que adopta un nom ja existent. En qualsevol cas, és fàcil d'associar-lo amb el temple de Sant Feliu, el qual acull la capella de Sant Narcís. De fet, al peu de l'escalinata principal, hi ha un carreró molt petit anomenat carrer de les Mosques.